Estrenem la nova secció 'Històries de la meva vida' en la que l'Albert ens anirà descobrint setmana a setmana, moments claus de la seva vida mitjançant imatges i anècdotes, algunes alegres, d'altres tristes i d'altres, simplement increïbles.
La cosa promet, o sigui que no us les perdeu !!!
La cosa promet, o sigui que no us les perdeu !!!
Capítol 1. Els inicisJo de petit ja tenia la vena artística, i això el meu pare, que ja havia tocat la trompeta a la Paloma, ho va veure de seguida.
Els dissabtes i diumenges a la tarda, anàvem al Paral·lel, m’asseia a la vorera i em posava a cantar per fer algun cèntim. La meva cançó preferida era “El camino verde que va a la hermita”. Com es pot comprovar a la foto, la cantava amb molta alegria!
Després d’això, vaig està una temporada en un centre per a menors, allunyat del meu pare...
Continuarà...
2 comentaris:
AHAHA
ke macu ell el rosd de la familia
( de petit cla)
:)
mbe ja veus jo sempre aki
al cañon comentante!!!
:O
aina**
VA TIET NO ET QUEIXERAS QUE E POSAT L ANUNCI DE HOLLOWEEN AL MEU FLOG AIXI TOTA LA GENT ET TINDRA PRESENT
:D
muas!!
Publica un comentari a l'entrada