Objectiu aconseguit !!

Us mantindrem informats de les novetats !!!
Tornada a Barcelona

Em vaig passar 2 anys tocant la flauta en aquell carrer cèntric i la meva vida de cop i volta va canviar. Em van proposar tocar en una orquestra (penseu que amb 2 anys de tocar la flauta, alguna cosa s’aprèn). Era increïble, una orquestra, un sou fix, concerts, conèixer gent nova, ciutats noves…. I sense pensar-ho dues vegades li vaig dir : “tu estàs tonto o què!!!”com goses oferir-me feina, si amb això que faig ja en tinc mes que de sobres cretí!
Va ser tan gran el disgust que vaig tenir (voler-me fer treballar), que vaig decidir tornar a Catalunya.
Si d’alguna cosa puc estar orgullós és d'haver estat el pioner en les estàtues de les Rambles de Barcelona. Vestit d’esquelet m’estava tot el dia sense fer res, i a sobre la gent em donava cèntims, que ja té collons la cosa!!!!
Va ser tan gran el disgust que vaig tenir (voler-me fer treballar), que vaig decidir tornar a Catalunya.
Si d’alguna cosa puc estar orgullós és d'haver estat el pioner en les estàtues de les Rambles de Barcelona. Vestit d’esquelet m’estava tot el dia sense fer res, i a sobre la gent em donava cèntims, que ja té collons la cosa!!!!
Tocant la flauta

Un cop passat el traume d’haver assassinat els “lechuga”, vaig agafar un vaixell, al port de Lleida, i vaig anar de “polizonte” cap a Grècia.
Un cop a allà, em vaig anar buscant la vida com vaig poder, menys prostituir-me vaig fer de tot. Durant una llarga temporada posava cremes i potingues a homes grossos i suats, tot fent-los un massatge en una sauna. Fins que un dia, vaig vomitar uns espaguetis sencers el clatell d’un d’aquests ogres i vaig perdre la feina.
El que realment em va anar bé de veritat per poder estalviat cèntims, per poder tornar a Catalunya, va ser tocar la flauta. No en tenia n’hi idea, però feia creure a la gent que allò era el virolai.
Operació pastorets.cat: L'entrenament
Com alguns ja sabeu, l'Albert ha passat el primer càsting per participar en els pastorets de Televisió de Calunya. Un objectiu difícil però per al que s'ha preparat molt durament. Tot seguit podeu veure les imatges en exclusiva del rigurós entrenament físic que ha seguit durant els últims mesos en algun racó de la Plana de Vic.
La família

La meva vida va continuar, allunyada però del meu pare trompetista. Vaig anar a parar en una família que tenien dos nens més adoptats, en Liu (el de l'esquerra) era d'Indonèsia i en Petruschku (el de la dreta) que era iugoslau.
A la nostra família els deien els "Lechuga" i vivíem de vendre melons al mercat. Melons que prèviament havíem anat a robar amb la furgoneta SABA.
Ella, la mare, mira.... remei i paciència, però ell, el pare.... era un jugador, un bala perduda!
El cap de tres setmanes de viure amb ells, en aquella barraca, em vaig escapar juntament amb el Liu i el Petruschku. Encara recordo el dia que ens vam escapar, després de trencar les cadenes, vaig agafar un pal d'escombra i vaig travessar el coll del "lechuga" i l'estómac de la seva dona, semblaven un "pincho moruno" d'enciam.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)