Capítol 2: La famíliaLa meva vida va continuar, allunyada però del meu pare trompetista. Vaig anar a parar en una família que tenien dos nens més adoptats, en Liu (el de l'esquerra) era d'Indonèsia i en Petruschku (el de la dreta) que era iugoslau.
A la nostra família els deien els "Lechuga" i vivíem de vendre melons al mercat. Melons que prèviament havíem anat a robar amb la furgoneta SABA.
Ella, la mare, mira.... remei i paciència, però ell, el pare.... era un jugador, un bala perduda!
El cap de tres setmanes de viure amb ells, en aquella barraca, em vaig escapar juntament amb el Liu i el Petruschku. Encara recordo el dia que ens vam escapar, després de trencar les cadenes, vaig agafar un pal d'escombra i vaig travessar el coll del "lechuga" i l'estómac de la seva dona, semblaven un "pincho moruno" d'enciam.
1 comentari:
seh!! tot un exit de familia
dns ve ke sapigues ke per torelló ja et coneixet tots!!
aki em tindras de fer un monumet el final eeh!!
:P
dns be si jo,... ke vax llegin akesta vida tan,... tan de kesta familia tan!
AINA
Publica un comentari a l'entrada