Capítol 4: Torna a BarcelonaEm vaig passar 2 anys tocant la flauta en aquell carrer cèntric i la meva vida de cop i volta va canviar. Em van proposar tocar en una orquestra (penseu que amb 2 anys de tocar la flauta, alguna cosa s’aprèn). Era increïble, una orquestra, un sou fix, concerts, conèixer gent nova, ciutats noves…. I sense pensar-ho dues vegades li vaig dir : “tu estàs tonto o què!!!”com goses oferir-me feina, si amb això que faig ja en tinc mes que de sobres cretí!
Va ser tan gran el disgust que vaig tenir (voler-me fer treballar), que vaig decidir tornar a Catalunya.
Si d’alguna cosa puc estar orgullós és d'haver estat el pioner en les estàtues de les Rambles de Barcelona. Vestit d’esquelet m’estava tot el dia sense fer res, i a sobre la gent em donava cèntims, que ja té collons la cosa!!!!
Va ser tan gran el disgust que vaig tenir (voler-me fer treballar), que vaig decidir tornar a Catalunya.
Si d’alguna cosa puc estar orgullós és d'haver estat el pioner en les estàtues de les Rambles de Barcelona. Vestit d’esquelet m’estava tot el dia sense fer res, i a sobre la gent em donava cèntims, que ja té collons la cosa!!!!
1 comentari:
sort et nens ke jo et comentu,..
ja que estic fent el treball de recerca e pensat ke caldira deixarte un autograf
:9
inga dns jo vaix explican la magia
:O
mus
aina salarich, de la familia salarich
Publica un comentari a l'entrada