Festa major Sta.Eulàlia de Puig-oriol
Si no hi ha res de nou, el proper divendres 5 de desembre a les 11 del vespre, l'Albert farà el pregó que obrirà la festa major d'hivern de Santa Eulàlia de Puig-oriol.
Hi esteu tots convidats !!
Hi esteu tots convidats !!

Vivint a cos de rei

De totes les noies amb les que vaig flirtejar, només una em va eclipsar de veritat, la Laia! Jo li deia “cucú”, amb to carinyós, en realitat el seu nom era Laia Maria de Fontanelles Sants i Minyons (no els prometis si no els dons)!! Aquella noia tenia quelcom especial, no us sabria dir ben bé què, però crec que era la seva economia, bé, la dels seus pares! Eren barons de Fontanella Sants i Minyons, amb la cucú, vaig veure que aviat em podria emancipar i viure a cos de rei gràcies a ells.
Vaig intentar, sense èxit, enamorar-me d’ella, però no hi havia manera! Era tan pava, tan cursi,… encara que la recompensa econòmica valia la pena. Hi ha una cosa de la qual m’arrepenteixo, ella, amb to carinyós em deia “Flo-flo”! ÒSTIA quina mala llet que m’agafava quant em deia així davant dels meus amics!!!!!!!
Va anar passant el temps, i es clar, els seus pares em volien conèixer, volien saber qui era aquell que es gastava la seva fortuna. Era qüestió de temps anar a “palau” a conèixer els pares de la “cucú”.

L'Albert a la pel·lícula d'en Serrallonga
Aquest dijous i divendres passats es van emetre per TV3 els dos episodis de la pel·lícula 'Serrallonga, la llegenda del bandoler'. L'Albert va participar-hi com a extra. S'el pot veure en el segon episodi, durant l'afusellament que té lloc a la plaça de Querós. Tot seguit podeu veure'n algunes imatges.






Etapa pija...

El cap d'un temps de fer d’estàtua, passant fred i calor, la sort s’em va posar de cara......... o no. Vaig ser afillat per uns parents del cantó de la mare. Eren parents de lluny, ella era tieta de la cunyada de la germana de l'home de la meva tieta! Al no tenir fills, i a l'assabentar-se de la meva situació, em van proposar d'anar a viure amb ells. Jo, al veure que eren una gent amb possibilitats, altrament dit, adinerats o carregats de calers, vaig acceptar amb els ulls clucs! Tenien de tot i més, negocis, terrenys, pisos........ desseguida em van apuntar a l'escola dels Salesians de Siuret i jugava a golf i a polo a les instal·lacions del Bisaura.
Les nenes estaven boges per mi (el que fan els cèntims)!!!. Jo com que era humil, no era tan cínic com per rebutjar-les, tot el contrari, cada cap de setmana una de nova! (totes eres unes pijes de cuidado, ben pentinades i amb bolso)!
Però.......aquella nova vida estava feta per mi.........??????
Subscriure's a:
Missatges (Atom)