Capítol 5: Etapa pija...El cap d'un temps de fer d’estàtua, passant fred i calor, la sort s’em va posar de cara......... o no. Vaig ser afillat per uns parents del cantó de la mare. Eren parents de lluny, ella era tieta de la cunyada de la germana de l'home de la meva tieta! Al no tenir fills, i a l'assabentar-se de la meva situació, em van proposar d'anar a viure amb ells. Jo, al veure que eren una gent amb possibilitats, altrament dit, adinerats o carregats de calers, vaig acceptar amb els ulls clucs! Tenien de tot i més, negocis, terrenys, pisos........ desseguida em van apuntar a l'escola dels Salesians de Siuret i jugava a golf i a polo a les instal·lacions del Bisaura.
Les nenes estaven boges per mi (el que fan els cèntims)!!!. Jo com que era humil, no era tan cínic com per rebutjar-les, tot el contrari, cada cap de setmana una de nova! (totes eres unes pijes de cuidado, ben pentinades i amb bolso)!
Però.......aquella nova vida estava feta per mi.........??????
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada