
De totes les noies amb les que vaig flirtejar, només una em va eclipsar de veritat, la Laia! Jo li deia “cucú”, amb to carinyós, en realitat el seu nom era Laia Maria de Fontanelles Sants i Minyons (no els prometis si no els dons)!! Aquella noia tenia quelcom especial, no us sabria dir ben bé què, però crec que era la seva economia, bé, la dels seus pares! Eren barons de Fontanella Sants i Minyons, amb la cucú, vaig veure que aviat em podria emancipar i viure a cos de rei gràcies a ells.
Vaig intentar, sense èxit, enamorar-me d’ella, però no hi havia manera! Era tan pava, tan cursi,… encara que la recompensa econòmica valia la pena. Hi ha una cosa de la qual m’arrepenteixo, ella, amb to carinyós em deia “Flo-flo”! ÒSTIA quina mala llet que m’agafava quant em deia així davant dels meus amics!!!!!!!
Va anar passant el temps, i es clar, els seus pares em volien conèixer, volien saber qui era aquell que es gastava la seva fortuna. Era qüestió de temps anar a “palau” a conèixer els pares de la “cucú”.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada